En la secció de
Novetats de la biblioteca us presentem la 2ª edició del llibre de poemes
"Nènies a un germà", Premi Caterina Albert i Paradís 1996, ara enriquida amb les il·lustracions del artista
Enrique Limo, pare de l'autora, la nostra professora
Mariló Limo. La presentació d'aquesta edició, a càrrec de la professora del nostre centre,
Marta Moreno, va tindre lloc en el marc dels actes commemoratius del
XXè aniversari de la mort del escultor.
Fent click podeu veure el
video de l'acte de la presentació, però ací teniu unes paraules seues que us inviten a la lectura dels poemes:
"Sovint em sorprén la capacitat que té l’art per a detenir el temps, per a
fer-nos parar i per a solidificar en una obra plàstica o literària, o
de qualsevol altre tipus, la bellesa, la memòria, o les emocions. Així
em va passar quan vaig llegir “Nènies a un germà”, de la nostra
professora Mariló Limo. Les va escriure amb ocasió d’un fet tristíssim,
com ara la mort del seu germà Quique, que va faltar per un accident de
trànsit quan encara tenia 17 anys.
Mariló va ser capaç de transitar un dolor tan gran i tan devastador amb
una sorprenent maduresa psicològica i poètica. Maduresa psicològica,
perquè malgrat que aquests vint poemes són nènies dedicades al seu germà
Quique, també veiem en elles la seua germana i el delicat dibuix del
seu lament profund. Amb imatges fetes de paraules, bellíssimament
exactes, Mariló està elaborant una experiència que és tan cruel i
desoladora que les persones que manquem del seu talent i la seua
capacitat d’introspecció a penes sabríem trobar paraules per a
expressar-la. La mort d’un germà petit, especialment d'un germà petit,
és una desgràcia que cau a sobre d’una família i normalment enfonsa els
seus membres en eixe mutisme peculiar i misteriós que són les llàgrimes.
Front a la desgràcia, front a la cega injustícia que de vegades apareix
en la vida, manquen les paraules. Mariló, en canvi, escriu posant-se
davant d’un espill de llenguatge, de poesia, i deixa que es reflecteixen
en ell les imatges de la seua experiència i la seua inesperada
intimitat amb la mort:
A mi
se’m trencà el cristal de la mirada
O també:
Mentre les flors es marceixen al teu costat
jo duré una rosa transparent
dins d’unes mans obertes sense esperança.
Llegint els poemes, llegint els records que són de Quique i alhora són
de Mariló, m’ha semblat que el coneixia de veres, que jo mateixa havia
compartit jocs i rialles amb ell, que havia pogut admirar les seues
faccions, la seua veu, les seues mans, grans i blanques, i la seua llum
de disset anys. Durant una estona, llegint, he pogut estar fora de mi
mateixa, passejant per una vida i unes experiències desconegudes per a
mi de la mà de l'empatia que Mariló aconsegueix encetar d'una manera
natural i dolcíssima. Quique apareix en els poemes de Mariló amb
l’energia d’un jove Kairós, que en la mitologia grega era el més petit
dels fills de Zeus, lleuger, veloç, a qui sovint només podem mirar per
darrere quan ja està escapant-se del nostre costat i a qui no podrem
tornar mai més a agafar, a abraçar, a acaronar.
Un llampec de velocitat
s’havia ficat dintre del teu cos com el verí;
el teu cor el bombejava
feliç fins a les mans.
Volies sempre volar com el vent,
esmunyir-te com un raig arran de terra.
Poques vegades trobarem que es pot recordar alguna persona estimada amb
tan exacta dolçor. Busqueu aquest llibre: vos agradarà llegir-lo!"
P.S.
Us recordem que la venda dels exemplar de la present edició del llibre
està dedicada íntegrament a recaptar fons en la lluita contra el càncer i
que el proper divendres 31 de gener a l'hora del primer pati vindran de l'A.E.C.C. a vendre exemplars!
Acomiadem el blog el darrer dia de primera fins al proper curs. Ens haguera agradat fer-ho d'una altra manera, però aquest any 2020 és tan estrany que ens colpeix sempre inesperadament.
