La professora del departament de Matemàtiques, Mª Victòria Pascual, que hi és al centre des de la seua creació, ens proposa una lectura molt castellonera i que, si llegiu atentament la proposta, descobrireu com és d'especial per a ella (encara que de segur molts ja ho sabeu...).
Tomba-tossals de José Pascual Tirado
El Rei Barbut vol posar ordre al seu regne, però amb dos fills estaquirots (Tahor i Casse), una filla somiatruites (La Infanta) i una colla de nobles que serveixen per a ben poca cosa, la millor opció serà demanar ajut a Tomba-tossals, homenàs descomunal fill del Tossal Gros i de la Penyeta Roja, que amb l’imprescindible ajut dels seus amics Bufanúvols, Arrancapins, Tragapinyols i Cagueme, faran la feina que el Rei els demana. Aconseguiran transformar el terme de Castelló de la Plana, modificant-lo fins configurar-lo tal i com el coneixem en l’actualitat, passant no poques aventures, com ara l’èpica conquesta de les Illes Columbretes (qui havia de dir que la nostra ciutat expandiria el seu terme municipal mar enllà, com a conseqüència del caprici i somni de la Infanta).
José Pascual Tirado en el Tomba-tossals inventa l’origen mitològic de Castelló de la Plana. Per què no havíem de tindre uns orígens de mite com altres grans pobles de la Mediterrània? L’obra té aspectes molt diversos: mite, humor, ironia, tragèdia, tendresa, missatge moralitzant... A la nostra ciutat tothom en parla, però no tothom l’ha llegit, per aquelles persones no molt acostumades a llegir un valencià de registre culte i amb un lèxic poc habitual, és convenient començar per l’adaptació que Josep Miquel Carceller i Pere Duch van fer pensant en l’alumnat d’educació secundària (Ellago Ediciones). Els més avesats poden anar directament a la primera edició, o alguna de les moltes que després s’han fet que la reprodueixen fidelment, que podeu trobar a la nostra biblioteca.
Oblidava una coseta, la lectura del Tomba-tossals, per a mi, té un altre valor afegit, és una de les obres que va escriure el meu avi patern, el pare de mon pare, i això la fa encara més emotiva.
(M. Victoria Pascual Mon)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada